Ens vam coneixer i al poc temps ja erem inseparables. Vam començar a hanar juntes per un hobbie, muntar a cavall, que era el que ens va unir. Venies de fora a viure aquí i no coneixies a ningú, et vaig fer costat en tot moment, ens vam fer inseparables i mai t'oblidaré! Encara recordo el primer moment de tot i molt moments inolvidables que vam passar juntes. La primera vegada que vam quedar va ser a la fira d'indians que et vaig convidar a que vinguessis amb mi. Després vas marxar a lleida però quan començaves el cole aquí avans et vaig dir per quedar i vam hanar a donar una volta pel poble, finalment et vas quedar ja a dinar a casa meva. A la setmana seguent et vas quedar a dormir a casa meva ja i a l'altre jo a la teva, va ser una amistat molt ràpida i que igual de ràpida que es va fer ben forta que va ser, però ara nose que ens ha passat. Amb tots els moments inolvidables que hem passat juntes i ara ens veiem pel carrer i ni ens saludem. L'altre dia em vas preguntar que em passava a la cama que hanava coixa i em va sorprendre... et trobo a faltar aquesta és la veritat...! Però molt gent m'ha dit que provi de tornar a parlar amb tu. Ho he provat però sempre que et dic per quedar m'ignores, sempre que et parlo jo no em respons, nose que et deu passar amb mi però jo trobo et trobo a faltar perquè una millor amiga no s'oblida mai i per això jo no t'oblidare mai a tu, perquè ens vam fer inseparables. Però va arribar un moment, que per desgràcia, ens va començar a distanciar i això no em va agradar gens. Tot això hem fa mal la veritat, però no ho puc evitar. He intentat tornar a estar amb tu però sembla que tu no vols tornar a estar amb mi. No et demano que siguem inseparables com abans perquè entenc que tens a les teves amigues ara, però amb tot el que vaig fer per tu i amb tot el que vam passar juntes m'agradaria que la nostra amistat no es perdés perquè en realitat vals molt! No deixo de pensar moltes vegades en tots els moments que hem passat i encara no acabo d'entendre com ens hem anat distanciant fins arribar a aquest punt... et trobo a faltar! Natalia mai t'oblidaré!
sábado, 17 de diciembre de 2011
Una millor amiga mai s'oblida!
Ens vam coneixer i al poc temps ja erem inseparables. Vam començar a hanar juntes per un hobbie, muntar a cavall, que era el que ens va unir. Venies de fora a viure aquí i no coneixies a ningú, et vaig fer costat en tot moment, ens vam fer inseparables i mai t'oblidaré! Encara recordo el primer moment de tot i molt moments inolvidables que vam passar juntes. La primera vegada que vam quedar va ser a la fira d'indians que et vaig convidar a que vinguessis amb mi. Després vas marxar a lleida però quan començaves el cole aquí avans et vaig dir per quedar i vam hanar a donar una volta pel poble, finalment et vas quedar ja a dinar a casa meva. A la setmana seguent et vas quedar a dormir a casa meva ja i a l'altre jo a la teva, va ser una amistat molt ràpida i que igual de ràpida que es va fer ben forta que va ser, però ara nose que ens ha passat. Amb tots els moments inolvidables que hem passat juntes i ara ens veiem pel carrer i ni ens saludem. L'altre dia em vas preguntar que em passava a la cama que hanava coixa i em va sorprendre... et trobo a faltar aquesta és la veritat...! Però molt gent m'ha dit que provi de tornar a parlar amb tu. Ho he provat però sempre que et dic per quedar m'ignores, sempre que et parlo jo no em respons, nose que et deu passar amb mi però jo trobo et trobo a faltar perquè una millor amiga no s'oblida mai i per això jo no t'oblidare mai a tu, perquè ens vam fer inseparables. Però va arribar un moment, que per desgràcia, ens va començar a distanciar i això no em va agradar gens. Tot això hem fa mal la veritat, però no ho puc evitar. He intentat tornar a estar amb tu però sembla que tu no vols tornar a estar amb mi. No et demano que siguem inseparables com abans perquè entenc que tens a les teves amigues ara, però amb tot el que vaig fer per tu i amb tot el que vam passar juntes m'agradaria que la nostra amistat no es perdés perquè en realitat vals molt! No deixo de pensar moltes vegades en tots els moments que hem passat i encara no acabo d'entendre com ens hem anat distanciant fins arribar a aquest punt... et trobo a faltar! Natalia mai t'oblidaré!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario